Font: notícia diari Aquí del 23 de desembre de 2008

Així, tot i que les rebaixes de manera oficial no arribaran fins al proper 7 de gener, com es fa de manera habitual, hi ha moltes botigues i comerços que ja estan oferint descomptes en els seus productes que mai s’havien vist a aquestes alçades.

I és que el Nadal és l’època de l’any en què els comerços aprofiten per ‘fer l’agost’ i aconseguir unes bones vendes, degut a la tradició de fer regals a família i amics durant les festes. Una tradició que, degut a la crisi econòmica que es viu des de fa uns mesos, perillava, per la qual cosa molts botiguers han hagut de posar un remei.

Així ho reconeix la propietària de la botiga de roba de Tarragona ‘Diosas’, Magdalena Palau, que afirma que «és una cosa molt poc habitual, de fet, no recordo haver-ho vist mai, però les circumstàncies són les que són i per això s’ha dut a terme». En el seu cas, té un descompte d’un 25% en els productes d’una línia determinada de roba.

Segons Palau, «hi ha dos motius per la qual cosa ho faig. Primer, per incentivar les vendes, ja que tal i com està la situació, és un reclam. I segon, perquè ha estat una temporada bastant fluixa, i les botigues de roba tenim la necessitat d’alliberar l’estoc».

Per aquesta botiguera, els petits comerços s’han vist «una mica obligats» a fer aquests descomptes, ja que «fins i tot les grans superfícies i les grans cadenes de roba ho han fet. Davant d’aquesta competència, nosaltres ens hem vist obligats a reaccionar».

De la mateixa manera s’expressa la propietària de la botiga ‘TGN Outlet’, Lourdes Carrillo, que creu que «la gent està espantada, i tenint la competència dels grans centres comercials, és difícil tenir unes bones vendes si no reaccionem».

En el seu cas, al ser una botiga outlet (venen roba i productes de decoració i de la casa de grans marques però de temporades anteriors) els productes ja tenen una rebaixa d’entre un 30 i un 60%. Ara, però, ha sumat a això un 20-30% més. «Si ara la gent no compra, ja no sé què podrem fer», comenta.

Una de les qüestions ara és saber què passarà quan arribin les rebaixes de manera oficial. La previsió de Carrillo és fer «un 3×2, comprar tres productes al preu de dos. Ha de funcionar, perquè els preus seran molt bons».

Un altre tipus de botiga que també s’ha decidit a fer grans descomptes en època nadalenca és la botiga de mobles tarragonina ‘Noumoble’. El seu propietari, Joan Francesc Vidal, reconeix «no esperar unes grans vendes ara», ja que «els mobles no són el típic regal durant aquestes festes».

Tot i això, Vidal té una gran part dels mobles que exposa a un 50% del seu preu. «S’han d’incentivar les vendes», afirma. A la seva botiga, però, no faran res especial quan arribi el 7 de gener, ja que «no puc oferir els mobles més barats. En aquest cas, hauria de regalar-los».

Els responsables de molts dels establiments que han optat per avançar d’aquesta manera la temporada de ‘rebaixes’ creuen que serà complicat aconseguir que surti rendible.

Això mateix explicava ahir Aida Fernández, l’encarregda de la botiga de llenceria Goldenpoint del carrer Llovera de Reus. Aquest establiment ha incrementat el nombre de vendes des que ha incorporat les noves promocions, que assegura que s’han impulsat precisament per intentar frenar els efectes provocats per la crisi.

Tot i això, però, Fernández assegurava que el volum de vendes ha incrementat molt gràcies a aquestes estratègies de màrqueting.

D’altra banda, la botiga de puericultura Mundane Kids també ha optat per recursos promocionals per intentar incrementar el volum de vendes. La seva encarregada, Cristina Moreno, explicava que el fet de rebaixar els preus en aquestes dates és una de les úniques opcions per fer front a la situació. Tot i això, va afegir que «ni així es ven el què s’hauria de vendre». Ella també és de les persones que considera que el fet d’apostar per tantes promocions no surt a compte.

La botiga de roba Lanidor ha vist una oportunitat en les promocions que han impulsat durant les darreres setmanes, i que s’allargaran fins a final d’any. Tania Guerrero és dependenta d’aquest establiment, i destacava que ha incrementat el nombre de gent que entra a la botiga des que han començat les promocions.

Tot i això, Guerrero lamentava que aquest desembre «no és normal», destacant que la gent acostuma a mirar molts aparadors de botigues, però que n’hi ha molt poca que vagi amb bosses i que opti per comprar. Segons explicava, «la crisi es nota, i aquesta és l’única manera que ens pot permetre salvar la temporada».

Poca regulació en temes d’usos comercials.

Potència dels grans en hipermercats i grans superfícies en estats de tendència neoliberal.

Globalització de mercats.

Lliberalització horària.

Incorporació del valor oci en el consum: oci-consum.

OPORTUNITATS

El preu de diner cada cop més baix – valor del marge versus negoci per volum.

Nous comportaments de mercat: clients més exigents i més informats.

Maduració i resultats positius de noves estructures comercials: franquícies, cadenes, Centrals de Compres i Serveis.

Envelliment de la població.

PUNTS FEBLES DEL COMERÇ MINORISTA

· Formació.

· Sector poc professionalitzat.

· Alta dedicació del propietari-comerciant com a principal valor del negoci.

· Poc temps de dedicació a tasques estratègiques i de creixement futur.

· Processos lents en identificació i adaptació de l’oferta a la demanda.

 PUNTS FORTS

· Coneixement profund del negoci – arrelament històric a Catalunya.

· Valor en el territori.

· Servei personalitzat i atenció directa – valor del venedor.

· Proximitat a domcili.

· Possibilitat d’exclusivitat i diferenciació.

Per veure tot el document clica aquí. (La informació anterior es troba a partir de la pàgina 15 del pdf)

Font: google acadèmic, cerca de comerç

Més informació clica aquí

Per veure l’estudi el qual es refereix l’article clica aquí

Font: Vilaweb, 2 de juliol de 2008

Font: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2097939

Un es pregunta si és convenient treure a relluir a bombo i plateret aspectes aparentment negatius, i molt més si qui decideix prendre aquesta iniciativa és el nostre alcalde en persona i al capdavant, en ple esdeveniment firal. També sorprèn que aquesta iniciativa no comporti propostes per pal·liar aquestes dades de l’enquesta, molt més si l’estudi procedeix de la corporació municipal.

El nostre alcalde, jugant a política, ha decidit presentar aquest estudi per justificar la implantació d’un gran centre comercial de la mà de l’Ajuntament, i utilitzar l’actual edifici ferial. És evident que la majoria de comerciants de la ciutat estan en contra d’aquest projecte i l’única manera de convèncer-los és traient a relluir una enquesta com la presentada, això sí, silenciant que en totes les ciutats del nostre entorn geogràfic la majoria de ciutadans compren dintre i fora de les seves ciutats.

Font: notícia diari Aquí del 14 d’octubre de 2008

La Unió de Botiguers de Reus (UBR) pretén incentivar la implantació de les noves tecnologies en el món del comerç, fent especial referència al que anomenen ‘comerç electrònic’. En aquest sentit, un estudi impulsat per la Càtedra Telefònica-UPC demostra quines són les mancances de les petites i mitjanes empreses (PIME) en aquest àmbit, i reflecteix que un dels camps que menys s’ha implantat en el món del petit comerç és la compra i venda de productes a través d’internet.

Davant d’aquests resultats, la Unió de Botiguers de Reus vol treballar per incrementar l’ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) entre les botigues associades com una ajuda per tal de potenciar el comerç local. Així, el president d’UBR, Pere J. Margalef, va explicar ahir la necessitat d’apostar per la via on-line, ja que «és interessant tenir un aparador més», i va exposar que és important canviar la mentalitat dels comerciants, assegurant que «s’ha de veure com una inversió, i no pas com una despesa».

A Reus, de les prop de 650 empreses associades a la UBR, la meitat tenen pàgina web. De totes maneres, només són un total d’entre 15 i 20 les que fan compra i venda on-line a través de la seva pàgina. D’altra banda, però, el president de la Unió de Botiguers explicava que la pàgina web de l’entitat, que fa sis anys que funciona, és una de les més visitades de Catalunya, juntament amb la de Granollers i la de Mataró.

Un dels impulsors de l’estudi sobre el comerç electrònic com a oportunitat de negoci, Ferran Sabaté, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va subratllar que tant Catalunya com l’estat espanyol tenen uns indicadors «molt baixos» pel que fa al comerç electrònic, ja que es troben «a la meitat del nivell europeu». En aquest sentit, Sabaté va exposar també que, tot i que l’ús de les tecnologies és molt baix, encara és menor és la intenció d’invertir-hi per part dels botiguers.

Així, un altre dels impulsors d’aquesta iniciativa, Joaquim Deulofeu, exposava que el cost i l’interès són els dos factors clau que tenen en compte els comerciants a l’hora de plantejar-se si val la pena invertir en les TIC. Deulofeu va assegurar que «és molt important organitzar-se bé per saber quina tecnologia es pot aplicar», i va subratllar la importància de plantejar aquesta qüestió «com una supervivència» per al negoci.

L’emblemàtic establiment de Cal Navàs de Reus ja fa molts anys que té les portes obertes al públic, i actualment no disposa de cap pàgina web per a comercialitzar els seus productes. Josep Vázquez explicava que ell ja fa 42 anys que treballa a la botiga i que, de moment, no hi ha intencions d’ampliar horitzons a través de la compra i venda on-line. Tot i això, també va subratllar que alguns dels seus clients s’hi solen apropar interessats en productes de marques determinades que han pogut veure a la pàgina web de la marca. Per tant, aquests clients ja es desplacen fins a la botiga amb una idea determinada.

La botiga Tomàs Barberà és un dels pocs establiments de Reus que compta amb un portal on-line on posa a la venda els seus productes. Així, tal com va explicar l’encarregada del comerç, Meritxell Barberà, ja fa dos anys que van posar en marxa una pàgina web on comercialitzen el seu material d’oficina a tot l’estat espanyol. La resposta, de moment, és molt positiva, tot i que la majoria de vendes encara les acostumen a fer des de la botiga. Ara per ara, a la pàgina web només hi tenen a la venda material d’oficina, però podria ser que més endavant ampliessin l’oferta incorporant-hi altres productes com les joguines.

Ciutat de Reus

Ciutat de Tarragona

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Font: El Periódico de Catalunya del dia 12 de desembre de 2006

PRIMERA TROBADA
Representants de Metrovacesa van mantenir ahir una primera trobada amb les principals associacions de comerciants de la ciutat, la Cambra de Comerç, la Fira de Reus i altres entitats socioeconòmiques. L’objectiu de la reunió va ser eliminar recels i explicar els seus plans. En general, la proposta ha estat rebuda de manera positiva, tot i que el petit i mitjà comerç tradicional reusenc tem que pugui suposar un impacte difícilment assumible.
L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC), ha volgut insistir que es va triar Metrovacesa, per ser una oferta millor que la dels altres tres candidats, però també pel fet que proposava un model que “simula una zona urbana amb vocació de connectar amb el comerç tradicional del centre de la població”.
El disseny correspondrà a l’experimentat equip d’arquitectes L35, autors del centre de La Maquinista de Barcelona. Metrovacesa preveu 22.800 metres quadrats de locals comercials i 8.000 metres quadrats més dedicats a restauració, sales multicine, gimnàs i pista de bitlles. Un aparcament per a 1.411 vehicles donarà servei a clients i visitants.
L’alcalde considera que Reus havia d’ampliar la seva oferta comercial, sobretot després que El Corte Inglés elegís Tarragona per emplaçar-hi una gran superfície. En els últims anys Tarragona ha anat consolidant un sector comercial molt potent amb modernes instal.lacions, com Eroski i la zona perifèrica de les Gavarres.
El pla d’orientació d’equipaments comercials de la capital del Baix Camp, aprovat inicialment el dia 1 en sessió plenària municipal, també constata el creixement de la demanda en un 7,15%. El mateix ajuntament va fixar el dèficit comercial reusenc en 36.700 metres quadrats. Metrovacesa, i l’àrea comercial del Pallol, que hi aportarà 6.361 metres quadrats més, corregiran aquesta situació.

APORTACIÓ ECONÒMICA
A més a més de canviar la fesomia d’una de les entrades de la ciutat i de potenciar l’entorn del parc de Sant Jordi, el complex comercial ajudarà a finançar obres emblemàtiques com el mateix Tecnoparc, i promoure el comerç local. Metrovacesa aportarà un milió d’euros quan es firmi el conveni de cessió dels terrenys de la Fira per 50 anys. Des d’aleshores i fins a l’obertura del centre, s’entregaran 500 euros mensuals i es pagarà un cànon de 2,2 milions d’euros anuals durant el període de la concessió. L’ajuntament calcula que per tots els conceptes recaptarà més de 200 milions d’euros.
La Unió de Botiguers és partidària de desenvolupar campanyes per captar clients abans que obri el centre comercial i treballar conjuntament amb Metrovacesa per donar a conèixer la ciutat.

Finalment no hi va haver consens i el ple de l’Ajuntament va aprovar el programa d’orientació d’equipaments comercials (POEC) amb els vots a favor només de l’equip de govern. CiU i PP es van abstenir, però per motius diferents. Els convergents van voler fer notar la poca acceptació de les al·legacions presentades i, en canvi, els populars, que sí que estaven d’acord amb el procés d’elaboració del programa, van assegurar que no podien votar-hi a favor pel caràcter intervencionista del programa. Per la seva banda, l’equip de govern reserva les propostes que no s’han acceptat per arribar a acords complementaris amb el sector.

Font: El Punt Digital del dissabte 27 de gener de 2007

«Les propostes desestimades no tenen a veure amb el POEC, sí amb el comerç, però s’han de debatre en un altre marc». Així justificava el portaveu del grup municipal del PSC de Reus, Eduard Ortiz, la no- acceptació de la major part de les al·legacions presentades pel grup de CiU. Segons el seu portaveu, Carles Pellicer, «només s’han inclòs set de les 42 al·legacions presentades, això vol dir que no hi ha hagut voluntat de consens». Pellicer no només es referia a les al·legacions presentades pel seu grup sinó també a les de la Cambra de Comerç i la Unió de Botiguers, que, entre d’altres, demanaven la creació d’una regidoria exclusivament de comerç. L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va aclarir que les al·legacions van ser estudiades per una consultoria contractada per l’Ajuntament que va estimar que algunes de les propostes no tenien cabuda al POEC. «Les del PP no entraven dins la legalitat perquè proposaven implantar una superfície comercial a la perifèria, però no critiquen el procés de redacció del pla».

La Cambra, per la seva banda, sí que fa una valoració positiva del programa aprovat pel ple, ja que comenta: «S’han acceptat bona part de les nostres al·legacions com ara l’estudi de mesures de foment per reduir el nombre de locals tancats al centre o la creació dels eixos comercials que uneixin el centre amb el nou projecte comercial de la fira».

Pérez també va confirmar que l’Ajuntament té un acord amb la Unió de Botiguers i la Cambra de Comerç per «mirar de promocionar el comerç local davant de la nova implantació del centre que s’ha de construir a la Fira». A més, també s’ha creat una comissió per dissenyar un pla especial de comerç on s’han de treballar aquests aspectes que han quedat fora del POEC aprovat ahir. De fet, un dels objectius del programa és fer compatible les noves àrees comercials que incrementin l’atractiu de la ciutat amb el comerç tradicional i especialitzat del centre.

APROVACIÓ NECESSÀRIA
El debat del POEC va centrar el ple d’ahir. Reus necessitava revisar el programa actual, aprovat l’any 1998, per poder tramitar-lo a la Generalitat perquè aquesta aprovi una modificació del PTSEC (pla territorial i sectorial d’equipaments comercials) i ampliï el nombre de metres quadrats destinats al comerç. Aquesta ampliació és indispensable perquè Metrovacesa pugui construir el centre comercial a la Fira, ja que supera la superfície que estableix el pla actual. El creixement demogràfic justifica aquest augment, i després de l’oferiment que el president Montilla va fer en la seva visita de dijous el més provable és que la Generalitat aprovi definitivament el POEC de Reus.

Diverses fotografies relacionades amb les grans superficies i els petits comerços que hem decidit incloure dins el nostre reportatge.

Font: http://www.flickr.com (portal on les fotos són exemptes de drets)